FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina difosa a Europa als segles xvi i xvii que considerava la possessió dels metalls preciosos com la base de la riquesa d'un país i en prohibia l'exportació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Cobejar de fer una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran quantitat, quantitat més que suficient, d'una cosa. Abundància de vi. Abundància de peix. Riquesa. Any d'abundància. Un país on regna l'abundància. Nedar en l'abundància. Viure en l'abundància. Riquesa d'expressió, de sentiment. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment en grandària, quantitat, nombre, valor, etc. A un increment petit de la variable correspon un increment petit de la funció. Acreixement, augment, de prosperitat, riquesa, etc. Allò en què augmenta una cosa. Prendre una cosa increment. Afix afegit, per exigències de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a un animal, a una planta) les qualitats pròpies de la raça. L'esclavitud embastardeix els cors. En el nostre país aquesta planta s'embastardeix ràpidament. S'ha embastardit amb les ànsies de riquesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport o fulcre, que serveix per a aixecar coses pesants. La riquesa és alçaprem del món. fer alçaprem Emprar una barra o una altra eina a tall d'alçaprem per a alçar, somoure, etc., algun objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit mercantil, s'aplica especialment a coses que no han d'ésser objecte de comerç. Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclat magnífic d'una cosa que brilla, que resplendeix. El sol estava en la seva més gran esplendor. Magnificència 1 . L'esplendor medieval de la Corona d'Aragó. Apogeu, estat d'allò que ha aconseguit un alt grau de desenvolupament, de perfeccionament, de riquesa. Llavors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. El luxe és la ruïna de moltes famílies. El luxe en el vestir, en la casa. Un objecte de luxe. Bé l'adquisició del qual només es fa efectiva en quantitats significatives a partir de determinats nivells d'ingressos [...]
