Resultats de la cerca frase exacta: 227
|
11.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
|
12.
partitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que designa una part d'un tot. Adjectiu partitiu. Substantiu partitiu. [...]
|
|
13.
substantivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar com a substantiu (un mot d'una altra categoria lèxica). [...]
|
|
14.
postnominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]
|
|
15.
substantivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera substantiva. A la manera d'un substantiu. Un adjectiu usat substantivament. [...]
|
|
16.
adjuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa. [...]
|
|
17.
adjectivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera adjectiva, amb el valor i la significació d'un adjectiu. Aquest substantiu està usat aquí adjectivament. [...]
|
|
18.
supí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut d'esquena, de sobines. Molt gran i inexcusable, s'aplica a ignorància. Substantiu verbal propi d'algunes llengües indoeuropees. [...]
|
|
19.
homògraf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa grafia que un altre. El substantiu masculí faig i la forma verbal faig són homògrafs. Mot homògraf. [...]
|
|
20.
aposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]
exuviació
f. [ZOA] Procés de canvi de la pell o de l'exoesquelet que es dona en els insectes, els crustacis, les serps, etc. 
|
exuviació
f. [ZOA] Procés de canvi de la pell o de l'exoesquelet que es dona en els insectes, els crustacis, les serps, etc.
f. [ZOA] Procés de canvi de la pell o de l'exoesquelet que es dona en els insectes, els crustacis, les serps, etc.