1.
voluntat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [facultat] voluntad. No ho vaig fer per voluntat meva, no lo hice por mi voluntad. 2 [capacitat] voluntad. Home de poca voluntat, hombre de poca voluntad. 3 [desig] voluntad, deseo m. 4 [afecte, inclinació] voluntad, afecto m, inclinación. Li porta voluntat, le tiene voluntad. 5 a voluntat a [...]
f 1 [facultat] voluntad. No ho vaig fer per voluntat meva, no lo hice por mi voluntad. 2 [capacitat] voluntad. Home de poca voluntat, hombre de poca voluntad. 3 [desig] voluntad, deseo m. 4 [afecte, inclinació] voluntad, afecto m, inclinación. Li porta voluntat, le tiene voluntad. 5 a voluntat a voluntad. 6 bona, mala voluntat buena, mala voluntad. 7 darreres voluntats dr última voluntad (o disposición). 8 faci's la vostra voluntat crist [parenostre] hágase tu voluntad. 9 guanyar-se la voluntat [d'algú] ganar (o ganarse) la voluntad de alguien. |
2.
volença
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [voluntat] voluntad. 2 [bona voluntat] afecto m, querencia. 3 estar a la volença [d'algú] estar a la disposición. [...]
|
3.
volició
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acte de voluntat] volición. 2 voluntad. [...]
|
4.
enfortir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fortalecer. Així enforteixes la voluntat, así fortaleces la voluntad. v pron 2 fortalecerse. [...]
|
5.
obligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obligar, forzar. 2 dr obligar. 3 [guanyar la voluntat] obligar. v pron 4 obligarse. [...]
|
6.
vinclar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 doblar, torcer. 2 fig doblegar. Res no podrà vinclar la seva voluntat, nada podrá doblegar su voluntad. v pron 3 doblarse, torcerse. 4 fig doblegarse, someterse. [...]
|
7.
valent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 valiente, valeroso -sa. És una dona molt valenta, es una mujer muy valiente. Un gest valent, un gesto valiente. 2 [anteposat al substantiu] [gran] valiente, gran. És un valent pocavergonya, es un gran sinvergüenza. 3 a la valenta [amb gran voluntat] a pecho. 4 a la valenta [amb seriositat [...]
|
8.
conformar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acomodar, ajustar] conformar, adaptar, acomodar. Conformar les despeses als ingressos, conformar los gastos con los ingresos. 2 [donar resignació] conformar, contentar. Miraré de conformar-lo, intentaré conformarlo. v pron 3 conformarse. Conformeu-vos a la voluntat de Déu, conformaos con [...]
|
9.
paga
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pagar-se'n] pagarse de algo. Fa paga de la seva força de voluntat, se paga de su fuerza de voluntad. 8 fer (o fer-se) paga (o pagues) d'una cosa [refiar-se'n] contar con algo, confiar en algo. Faig paga de la teva ajuda, cuento con tu ayuda. 9 fer (o fer-se) paga (o pagues) d'una cosa tener en cuenta [...]
|
10.
força
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
medir las propias fuerzas. 19 per força [contra voluntat] a la (o por) fuerza. El fan menjar per força, le hacen comer a la fuerza. 20 per força [necessàriament] por (o a la) fuerza. Per força t'ha d'agradar, por fuerza tiene que gustarte. 21 per força [arrossegant] a la fuerza (o a rastras). El porten [...]
|