Resultats de la cerca frase exacta: 56
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
estany 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa d'aigua relativament poc extensa dipositada en una depressió del terreny. L'estany de Banyoles. [...]
|
|
2.
estany 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69). En heràld., quadrilòbul faixat ondat d'argent, d'atzur o de sinople. [...]
estany2
|
|
3.
estannà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrur d'estany, de fórmula SnH4. [...]
|
|
4.
estannós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estany. Que conté estany, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. [...]
|
|
5.
estànnic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estany. Que conté estany, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent. Sals estànniques. Àcid estànnic. [...]
|
|
6.
estannat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté estany. Compost d'estany on aquest actua amb el nombre d'oxidació +4. [...]
|
|
7.
estanno- [o estanni-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. stannum, 'estany', 'que conté estany'. Ex.: estannofluorur, estannífer. [...]
|
|
8.
cassiterita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, diòxid d'estany, de fórmula SnO2, constituït per cristalls tetragonals, fràgils, pesants i opacs, és de color bru o negre i és la principal mena d'estany. [...]
|
|
9.
desembocadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on un riu desemboca al mar o en un estany, un carrer en una plaça, etc. [...]
|
|
10.
estanyol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estany petit. [...]
|
estany2
1 m. [LC] [QU] [ML] Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69).
2 m. [HIG] En heràld., quadrilòbul faixat ondat d'argent, d'atzur o de sinople.