1.
volant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 volante, volandero, volador -ra. Full volant, hoja volante. m 2 [full] volante, hoja volante f. 3 [falç] hoz f. 4 [adorn] volante. 5 aut volante. 6 jocs volante, rehilete. 7 tecnol volante. 8 tèxt volante. [...]
|
2.
nadiller
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [de la mola volant] encaje [del palahierro]. [...]
|
3.
volar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un puente. 5 fam [desaparèixer] volar. El meu encenedor ha volat, mi mechero ha volado. 6 fig volar. Volar la fantasia, volar la fantasía. 7 fig [molt de pressa] volar. Vinc volant, voy volando. 8 fig [el temps, una notícia] volar. 9 constr [balcó, etc] volar, sobresalir. v tr 10 [les campanes [...]
|
4.
aferrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fixar, subjectar] aferrar, agarrar, asir. Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos. 2 [enganxar] pegar, adherir. 3 mar [amb una gafa] aferrar. 4 mar [una vela] aferrar. 5 mar [ancorar] aferrar, anclar. v pron 6 [agafar-se] aferrarse, agarrarse, asirse. 7 [...]
|
5.
girar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 girar. La Lluna gira al voltant de la Terra, la Luna gira alrededor de la Tierra. 2 [canviar de direcció] girar, torcer. En aquell punt de carretera gira cap a l'esquerra, en aquel punto la carretera gira a la izquierda. v tr 3 girar. Girar el pom, el volant, girar el pomo, el volante. 4 [...]
|
6.
passar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
anteayer. Què passa?, ¿qué sucede?5 [el temps] pasar. Aquesta hora ha passat volant, esta hora ha pasado volando. 6 [cessar] pasar. Passà el perill, pasó el peligro. 7 [canviar de lloc] pasar. Del principal passaren a l'àtic, del principal pasaron al ático. 8 fig pasar. Passar de pares a fills, pasar de [...]
|
7.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
artificiosos, o grecs, o voladors) fuegos artificiales (o de artificio). 38 focs de Sant Joan hogueras de San Juan. 39 foc volatge (o de Sant Antoni, o de Sant Marçal, o volant ant, o salvatge ant) med fuego sagrado (o de San Antón, o de San Marcial, o Sacro). 40 fugir del foc i caure a les brases fig i fam [...]
m 1 fuego. 2 [foguera] hoguera f, fogata f, fuego. Els focs de Sant Joan, las hogueras de San Juan. 3 [incendi] fuego. Hi ha foc al bar de la plaça, hay fuego en el bar de la plaza. 4 [llar] fuego, hogar, lumbre f. Sèiem tots al voltant del foc, estábamos todos sentados alrededor del fuego. 5 [fogar] fuego, hogar, fogón. 6 ant [casa] fuego. Aquesta població té cent focs, esta población tiene cien fuegos. 7 mil [descàrrega] fuego. 8 med [erupció] fuego. 9 fig [ardor] fuego, ardor. El foc de la joventut fa fer proeses, el fuego de la juventud consigue proezas. 10 pl [focs artificials] fuegos, fuegos artificiales (o de artificio). 11 a foc lent a fuego lento. 12 a foc viu a fuego vivo. 13 alto el foc mil alto el fuego. 14 apagar el foc mil [de l'enemic] apagar el fuego. 15 atiar el foc (o posar [o tirar] llenya al foc) fig atizar (o avivar) el fuego, echar leña al fuego. 16 donar foc dar lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs fig estar entre dos fuegos (o entre la espada y la pared). 22 fer foc encender la lumbre. 23 fer foc [disparar] hacer fuego. 24 fer foc nou fig [recomençar una cosa] empezar de nuevo. 25 foc! [veu de comandament] ¡fuego! 26 foc a discreció mil fuego a discreción. 27 foc d'encenalls fig [cosa de poca durada] agua de borrajas (o cerrajas). Els seus projectes sovint són un foc d'encenalls, sus proyectos a menudo quedan en agua de borrajas. 28 foc d'encenalls fig [sentiment efímer] llamarada. El seu mal geni és un foc d'encenalls, su mal genio es una llamarada. 29 foc de Sant Elm [meteor] fuego de Santelmo. 30 foc encreuat med i mil fuego cruzado. 31 foc follet fuego fatuo, luz mala amer. 32 foc granejat mil fuego graneado. 33 foc grec fuego griego. 34 foc incendiari mil fuego incendiario. 35 foc nou crist fuego nuevo. 36 foc real mil fuego real. 37 focs artificials (o d'artifici, o artificiosos, o grecs, o voladors) fuegos artificiales (o de artificio). 38 focs de Sant Joan hogueras de San Juan. 39 foc volatge (o de Sant Antoni, o de Sant Marçal, o volant ant, o salvatge ant) med fuego sagrado (o de San Antón, o de San Marcial, o Sacro). 40 fugir del foc i caure a les brases fig i fam huir de la ceniza y caer en las brasas, salir de Guatemala y entrar en Guatepeor. 41 haver-n'hi més que un foc no en cremaria fig haber de algo en cantidad (o a patadas, o a porrillo, o a espuertas). 42 jugar amb foc fig jugar con fuego. 43 obrir el foc mil romper el fuego. 44 tocar a foc tocar a fuego. 45 treure foc pels queixals fig i fam echar fuego por los ojos, estar uno que muerde (o que arde). |