FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú) de la pobresa. Les teves almoines no desempobriran els països del Tercer Món. Sortir de la pobresa. Quan feren arribar l'aigua del pantà, la comarca es desempobrí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, batre (la terra, els sembrats, els arbres, etc.). La tempesta aiguabaté tota la comarca. Les plantes s'inclinaven aiguabatudes pel ruixat. Ruixar amb aigua batent. El mestre de cases aiguabat la paret abans de reblir-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descansar (una cosa) sobre una altra. Van basar el temple sobre una roca. Fonamentar 2. L'autor basa aquesta teoria en els fets que acabem d'exposar. No sé en què podeu basar-vos per a sostenir aquesta opinió. Antigament, l'economia de la comarca es basava en l'agricultura i la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques. Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una jaqueta clàssica. Un vestit de tall clàssic. Una noia clàssica. Característic, típic, d'un poble, d'una comarca, d'una diada, etc. Va tornar de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèsties que es crien en una casa, en una contrada, etc. S'hi fa molt de bestiar, en aquella comarca. bestiar gros Bous, cavalls, muls, etc. bestiar menut Ovelles, cabres, porcs, etc. Moltons o ovelles. Costelles de porc i de bestiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part exterior d'un edifici. Una comarca interior. La superfície interior d'una closca. Espai comprès entre els límits d'un cos. L'interior d'un edifici. L'interior del cos humà. Política interna d'un país. Ministre de l'Interior. Relatiu o pertanyent a l'esperit, a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encomanar a algú mercaderies o diners perquè hi negociï a compte del comitent mitjançant una participació en els beneficis. Església o comarca governada per un comanador. En la preparació del tissatge, fil o fils d'ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
femenins molt laxos, originari de l'Àsia occidental i del nord d'Àfrica, plantat i naturalitzat a la comarca d'Elx (Populus euphratica). pollancre del Canadà Pollancre molt semblant al pollancre ver, híbrid d'aquest i el carolí, amb caràcters mesclats d'aquestes dues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana del Carxe. Relatiu o pertanyent al català. català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d'una part d'ella segons una escala donada. Un mapa de la comarca de la Safor. Estudiar el mapa polític d'Àsia. Representació sobre una superfície plana de l'esfera celeste o d'una part d [...]
