FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'espai. La casa que busques és al final del carrer. Última part d'una cosa. No m'agrada gens el final d'aquesta pel·lícula. Prova en què es determina el guanyador d'un certamen o d'una competició. Nota principal en els modes antics, sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior sortint de la cara de certs mamífers, peixos i altres animals on hi ha la boca i els forats del nas. Llavi, especialment quan és molt gros, quan està inflat. Caure de morros per terra. ésser del morro fort Ésser no gens dispost a deixar-se conduir per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber suportar, tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir. No impedir, permetre, (allò que caldria, que hauria d'evitar-se). No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius. Ésser sotmès (a una prova, a quelcom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. La jaqueta verda li escau molt. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens. escaure malament No escaure. no escau No s'accepta perquè no és procedent. si escau Si és procedent, en el cas que sigui procedent. Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mèrits o sense esforç. Es mama un bon sou. Aprofitar-se. Tots en mamen, de la fortuna del pare. mamar-se-les dolces No haver-se d'afanyar gaire o gens per a gaudir d'un avantatge, d'un profit, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gent són? És una mena d'home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de bolets no gens gustosos. No soc de mena menjador. Persona o cosa semblant a la classe a què es fa referència. Aquell instrument és una mena de guitarra. de mena Per natura. De porc i de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es pinta a la retina. Descriure 1. No és tan boig com el pintes. Ell, això, ens ho pinta molt fàcil, però ja veureu com no ho és gens. L'autora ha pintat admirablement els costums d'aquella gent. no pintar-hi res No tenir-hi cap paper, no importar, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cedeix fàcilment a la pressió. M'agrada dormir en un llit ben tou. La cera es posa tova amb la calor. Tenir algú les carns toves. Les parts toves del cos. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. Que cedeix fàcilment, no gens ferm. Malalt, cansat, decrèpit. Després [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, algun. Tens cap mocador que em puguis deixar? Si cap d'ells et pregunta alguna cosa, no li responguis. Jo no sé com pot fer servir cap de les eines que li han deixat. En una oració negativa, gens de. No té cap [...]
