Resultats de la cerca frase exacta: 157
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
comunitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de comú. Comunitat d'interessos. Comunitat d'idees, de sentiments. Comunitat d'origen. Comunitat de béns. Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d'interessos i de conviccions ideològiques. La comunitat [...]
comunitat
|
|
2.
mansionari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vivia en comunitat, s'aplica a alguns eclesiàstics. Eclesiàstic mansionari. [...]
|
|
3.
necrologi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llista de persones mortes dins un període de temps, en una comunitat, etc. [...]
|
|
4.
sinagoga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d'estudis i cultural de la comunitat. Comunitat jueva que estava formada pels fidels d'una població o barri. Comunitat jueva. [...]
|
|
5.
fitocenosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat vegetal. [...]
|
|
6.
rectorat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec del rector d'una universitat, d'una parròquia, d'una comunitat, d'un col·legi. Oficina del rector. [...]
|
|
7.
refectori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sala on es reuneixen per fer els àpats en comú els individus d'una comunitat, d'un col·legi, etc. [...]
|
|
8.
interioritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'interior. Conjunt de les coses privades, secretes, que ocorren a l'interior d'una família, d'una comunitat, etc. [...]
|
|
9.
cenobita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religiós que viu en comunitat. [...]
|
|
10.
conventualment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En comunitat en un convent. [...]
|
comunitat
1 f. [LC] Qualitat de comú. Comunitat d'interessos. Comunitat d'idees, de sentiments. Comunitat d'origen. Comunitat de béns.
2 1 f. [LC] [AN] [SO] Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d'interessos i de conviccions ideològiques. La comunitat alemanya de Polònia. Comunitat religiosa. Comunitat de regants. Comunitat lingüística.
2 2 f. [LC] Conjunt dels habitants d'un país, d'una ciutat.
2 3 f. [LC] [RE] Conjunt dels membres d'una religió sotmesos a l'autoritat d'un mateix cap.
2 4 f. [LC] [RE] Reunió de religiosos o de religioses que viuen plegats en un mateix edifici. Una comunitat de monges de clausura. La comunitat benedictina de Montserrat.
3 f. [AD] [DR] comunitat autònoma Ens territorial, dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i les nacions de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern.
4 1 f. [BO] [EG] Conjunt de plantes d'exigències ecològiques semblants o complementàries que ocupa un indret de característiques definides i forma part d'una biocenosi.
4 2 [EG] comunitat biòtica Biocenosi .
4 3 [BO] [EG] comunitat vegetal Comunitat 4 1 .