Resultats de la cerca bàsica: 48
|
1.
somriure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu. [...]
somriure1
|
|
2.
somriure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de somriure. Un somriure maliciós, desdenyós, irònic. Un somriure d'incredulitat. Té un somriure per a tothom. Fer un somriure. [...]
|
|
3.
somriure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com riure.
[...]
|
|
4.
somriure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. mig riure. Ell ho explicava mig rient, però el seu cor sagnava. riallejar, mostrar-se rialler. esclarir-se-li (a algú) la cara 2 m. Acció de somriure. somrís rialletao mitja rialla. Ella, en passar davant d'ell, no li va dir res, però li va fer una rialleta. rictus sardònic, somrís [...]
|
|
5.
somriure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] v intr 1 sonreír. 2 fig sonreír. La fortuna li somriu, la fortuna le sonríe. [...]
|
|
6.
somriure 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m sonrisa f. Un somriure irònic, una sonrisa irónica. [...]
|
|
7.
somrís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Somriure². [...]
|
|
8.
beatífic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa benaventurat algú. Ple de beatitud, de placidesa. Un somriure beatífic. [...]
|
|
9.
idiota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pateix idiòcia. Estúpid . Un somriure idiota. No facis l'idiota. [...]
|
|
10.
vanitós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molta vanitat. Que denota vanitat. Un somriure de vanitosa suficiència. [...]
|
somriure1
1 v. intr. [LC] Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement.
2 v. intr. [LC] Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu.
3 v. intr. [LC] Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu.