Resultats de la cerca bàsica: 604
|
41.
sanatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de guarir. [...]
|
|
42.
separatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de separar. [...]
|
|
43.
transformatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de transformar. [...]
|
|
44.
unitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut d'unir. [...]
|
|
45.
provocatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de provocar. Provocador. [...]
|
|
46.
caritatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que practica la virtut de la caritat, sobretot amb l'almoina. És una persona molt caritativa. Que procedeix de la virtut de la caritat. Obra caritativa. Consell caritatiu. [...]
caritatiu -iva
|
|
47.
adustiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de cremar, d'abrusar. [...]
|
|
48.
aperduament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua gradual, decadència. Aperduament de força, de virtut. [...]
|
|
49.
desopilatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de guarir l'opilació. [...]
|
|
50.
determinatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de determinar. Adjectiu determinatiu. [...]
|
caritatiu -iva
1 adj. [LC] [RE] Que practica la virtut de la caritat, sobretot amb l'almoina. És una persona molt caritativa.
2 adj. [LC] [RE] Que procedeix de la virtut de la caritat. Obra caritativa. Consell caritatiu.