FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida. Un censor rígid. Un observador rígid de les regles. Una virtut rígida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d'un capital rebut per qui la contrau. Censual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofereix dubte, que deixa en el dubte. Una virtut dubtosa. Una claror dubtosa. Que està en el dubte. Sempre et veig dubtós, sense saber quina determinació prendre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir al fisc, en virtut d'un decret, d'una sentència, etc., (béns que eren propietat d'algú). Hom confiscà els béns dels emigrats. Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres. [...]