La coordinació és la relació que s'estableix entre diferents elements sintàcticament equivalents que s'enllacen per mitjà d'una coma o d'una conjunció.

La coordinació pot afectar seqüències breus o oracions completes.

Segons la relació que tenen aquestes seqüències entre elles es pot classificar la coordinació en diferents tipus:

1. En la coordinació copulativa: els elements coordinats se sumen un darrere l'altre. Si s'enllacen més de dos elements, se separen amb comes, excepte l'últim, davant del qual la coma és substituïda per una conjunció copulativa. Per exemple:

Hi aniran la Maria, l'Helena i la Xènia.

Quan la sèrie d'elements queda interrompuda, s'elideix la conjunció i es pot utilitzar l'abreviatura etc. (precedida de coma) o es poden utilitzar els punts suspensius. Per exemple:

Hi havia de tot: canapès, entrepanets, barquetes, etc.
A la darrera classe tothom hi era: alumnes, exalumnes, periodistes...

Si els elements coordinats són llargs o bé ja contenen la conjunció i, se sol escriure la coma abans de l'última conjunció. Per exemple:

Es va llevar d'hora perquè no volia que li faltés temps per preparar-se, i va poder esmorzar còmodament a la taula del menjador amb totes les coses que li calien.
He anat a recollir uns papers a la impressora i he agafat material, i m'he apropiat d'aquest calendari que he trobat a l'armari.

En general, no s'escriu coma quan es fa servir la conjunció ni, però es pot escriure si els elements coordinats són llargs. Per exemple:

No vull ni sopa ni amanida ni canelons.
No vaig saber ni què va voler dir amb tot aquest preàmbul tan llarg que va fer abans d'entrar en matèria, ni com després va enllestir la reunió amb tanta rapidesa.

2. En el cas de la coordinació disjuntiva, a l'hora d'aplicar la puntuació, regeixen les mateixes pautes que en el cas de la coordinació copulativa. Per exemple:

No sé si començar per la carta, per les trucades o pels papers que hi ha a la taula.

3. Pel que fa a la coordinació distributiva, sempre hi ha dos elements connectats per aquestes conjuncions que se separen entre ells amb comes, llevat dels casos de fragments molt curts, com en el segon exemple:

El discurs del president posa de manifest que o té algun pla traçat que pretén aplicar a curt termini, o bé pensa avançar les eleccions.

Li ho diré, no solament a ella sinó a totes les meves amigues.

 

En general, pel que fa a les oracions coordinades que s'exposen a continuació, s'escriu coma abans o després de la conjunció corresponent segons la llargada de les frases, la complexitat i la voluntat de marcar contrast. Així:

1. En la coordinació consecutiva, la segona oració és conseqüència de la primera. En aquests casos se sol fer una pausa, que es pot marcar amb una coma, un punt i coma o, fins i tot, un punt. Per exemple:

El que em va desagradar més va ser no solament la seva reacció sinó que el seu company li donés la raó i, per tant, no es pogués parlar amb cap dels dos.
Han arribat tard a la reunió, i per això no han pogut escoltar les raons de la Comissió de Cultura.

2. En la coordinació adversativa, continuativa i causal, les conjuncions corresponents poden anar precedides o seguides de coma segons els criteris exposats. Per exemple:

No tinc prou espai per argumentar el que vull dir, però si llegiu l'exemple de sota ja m'entendreu. (Adversativa)
Com que no m'ha sonat el despertador, m'he adormit i he arribat tardíssim a la feina. (Causal)
Ell hi va perquè li convé. (Causal)