(d'una muntanya) crestall carena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 gallimarsot, gall sense cresta, que sembla una gallina. pollastre, gall jove. capó, gall castrat. 2 Gall dindi: dindi. 3 Fig. principal. 4 flotador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. Lloc on rompen les onades. trencant. El bot s'esclafà als trencants de la costa. 2 ona. cresta, rompent d'una onada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

entonar-se encrestar-se alçar la cresta engallar-seo engallir-se enorgullir-se(->) ensuperbir-se enfaristolar-se Cp. alçurar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (d'una nau) quilla. 2 reparació. 3 biga. 4 (d'una muntanya) cresta crestall esquenallo esquena llom fil. El fil de la serralada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descarar-se desvergonyir-se alçurar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts. desbocar-se, anar-se'n de la llengua dient paraules insolents. plantar cara alçar la cresta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sortir. sobresortir crestejar, ressortir a tall de cresta. fer bot cimejar. Les torres de la ciutat cimegen. ressaltar(->) 2 Fig. distingir-se. 3 Fer ressortir: Rellevar. Destacar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

infatuar-se, envanir-se en alt grau. estarrufar-se(fig.) bombar-se pagar-se. Està molt pagat d'ell mateix. inflar-se estufar-se encrestar-seo alçar la cresta pujar-li (a algú) els fums al cap ensuperbir-se, vanar-se, altivar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

revoltar-se. enreveixinar-se, reveixinar-se, enrevenxinar-seo revenxinar-se, posar-se ferm a no cedir en allò que li mana de fer qui té dret de fer-ho. encrestar-seo alçar la cresta(fig.) hissar bandera(contra el govern, etc.) pronunciar-se, rebel·lar-se un alt militar contra el govern [...]

coratge, o l'ànim) abaixar la cresta apocar-se Ant. Encoratjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]