71.
gana
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apetit talent. Val més talent que pa de forment (refrany). mengera, ganes de menjar. cassussa(fam.). Menava una cassussa, que s'hauria menjat un bou amb banyes. salsa de sant Bernat(fam.), la gana, que fa trobar bons tots els menjars. Cp. corimori o mal de cor: sensació de buidor a l'estómac [...]
|
72.
amorós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
intriga galant. 2 suau, tranquil. 3 Que sent amor. afectuós afeccionat a tendre. Un cor tendre. Una paraula tendra. Cp. sensible amant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
73.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sense articular paraules ni dir el nom de les notes. frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical. belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels. bramar, cantar fent grans crits. refilar, cantar fi com un ocell. corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor. taral·lejar o [...]
|
74.
malalt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clínica, etc. La febre d'aquesta pacient no vol amainar. Ant. Sa. Bo. 3 Estar malalt: Patir. Pateix del cor, del fetge, etc. Portar-se malament de salut. Estar combregador, estar molt malalt, a punt de morir. Malaltejar(->). 4 Posar-se malalt: indisposar-se, emmalaltir. Manuel Franquesa i [...]
|
75.
retret 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. habitació. infern, lloc retret on hom guarda coses que no poden estar a la vista de tothom. L'infern d'una biblioteca, d'un museu. 2 Fig. secret. En el secret del seu cor. el més íntim. En el més íntim del seu cor. sagrari(fig.). En el sagrari de la consciència. penetrals(fig.) 3 [...]
|
76.
angúnia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Malestar físic degut a una depressió de l'activitat del cor en què hom té la sensació que hagi d'esmortir-se. angoixa. 2 Malestar moral produït per la temença d'un esdeveniment desagradable. basca. Estigueu tranquils i no tingueu basca de res. ànsiao ansietat neguit. No tinguis neguit: ja [...]
|
77.
honrat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. honest. Un home d'afers honest no es troba cada dia. honorable seriós correcte escrupolós anar amb el cor a la mà Ant. Ímprobe o improbiós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
78.
impuls
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 impulsió embat, impuls del vent. embatol, embat petit. empopada(nàut.), impuls del vent en la direcció de popa a proa. empenta. L'empenta de l'aigua. També fig. corada, impuls amb què hom es llança a fer el que el cor li diu. moció, impuls de la gràcia (en llenguatge religiós). propulsió [...]
|
79.
volenterosament [o volenterament]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tot (o de bon) cor de grat (o de bon grat) de gust. Et faré molt de gust aquest servei. gustosamento amb molt gust a pler de bona gana a mans besades, amb molt gust. Cp. les frases a festa major em convides! i a bodes em convides!, amb què hom accepta volenterosament una cosa. Ant. A desgrat [...]
|
80.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar(amb un ganivet) dardar(amb un dard) arponar(amb un arpó) afitorar(amb una fitora) escorxar pelar escalabraro esgalabrar, rompre [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |