21.
alliberar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tots els meus deutes. deslligar. Deslligar d'una prometença. descarregar. Descarregar algú d'una obligació. Descarregar d'un impost. desobligar, alliberar d'una obligació. soltar, deixar anar allò que estava retingut. amollar, deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut [...]
|
22.
desfer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc. esbadiar, desfer una garba, una trena, etc. deslligar(->) descordar(->) desencoblar fondre. Fondre la neu, el sucre, etc. esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc. esduir, íd. dissipar(els núvols [...]
1 → destruir. desintegrar esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar (dues coses emmetxades) desamarrar desempilar, desfer una pila de coses. desnuar, desfer un nus. destravar desconjuntar descosir (→) desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc. desfibrar esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc. esfilegar o esfilegassar esblenar (→) escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc. esbadiar, desfer una garba, una trena, etc. deslligar (→) descordar (→) desencoblar fondre. Fondre la neu, el sucre, etc. esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc. esduir, íd. dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar. esmicolar, desfer una cosa a miques. esterrossar o desterrossar, desfer terrossos. esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls. desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid. 2 dissoldre eixatar o deixatar → diluir. 3 → derrotar. 4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela. escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada. rompre's, íd. salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica. 6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
23.
llengua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tothom, o de tot el poble) fig andar en lenguas. 7 anar-se'n de la llengua fig irse de la lengua (o írsele la lengua). 8 deslligar la llengua fig destrabar la lengua. 9 entortolligar-se-li (o lligar-se-li) la llengua fig trabársele la lengua. 10 ésser fluix de llengua [ésser bocafluix] ser ligero (o [...]
|
24.
correr
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, córrer món. 28 [peligros, aventuras] córrer. 29 [vender] córrer. Correr zapatos, córrer sabates. 30 [robar] fer córrer. 31 [rumores] fer córrer. 32 [el cerrojo] córrer, fer córrer, passar, fer passar, fer lliscar. 33 [desatar] desfer, deslligar. 34 [los colores] esfumar-se pron, escampar-se pron. 35 [...]
|
25.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [...]
|
26.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissociar desfer(->) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavaro desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-sepron.) dividir-se desmesclar-seCp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se(també en sentit [...]
|