1.
impedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser obstacle a l'execució (d'una cosa), fer irrealitzable. Una pedra impedia el pas. Aquesta paret impedeix de veure el mar. No li impedeixi l'entrada. La llei ho impedeix. [...]
|
2.
impedir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
impedir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr impedir. [...]
|
4.
impedir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: pedir] 1 impedir. 2 esto no impide que això no vol pas dir que, això no priva que. [...]
|
5.
impedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
impossibilitar evitar. Una vacuna que evita moltes malalties. inhibir, impedir algú d'intervenir en una cosa. tallar, impedir el pas o el curs d'una cosa. Tallar la retirada de l'enemic. tancar-li (a algú) el camí de(+ infinitiu), impedir-li de fer el que es proposa. lligar les mans (o els [...]
impossibilitar evitar. Una vacuna que evita moltes malalties. inhibir, impedir algú d'intervenir en una cosa. tallar, impedir el pas o el curs d'una cosa. Tallar la retirada de l'enemic. tancar-li (a algú) el camí de (+ infinitiu), impedir-li de fer el que es proposa. lligar les mans (o els braços) (a algú), impedir-lo d'obrar. eixalar (fig.), llevar a algú els mitjans de fer una cosa. tallar les ales, íd. embargar embarassar embargolar encadenar (fig.) obstaculitzar (una cosa), posar obstacles al seu acompliment. ofegar (fig.), impedir la propagació d'una cosa. Ofegar una revolta. Ofegar les murmuracions, etc. reprimir, impedir una cosa condemnable o inconvenient. Reprimir un avalot, els abusos, etc. desqualificar, impedir algú, legalment, d'ésser o de fer alguna cosa. Han desqualificat un jugador per sis mesos. incapacitar, íd. inhabilitar, íd. privar. El van privar d'arribar a temps. encallar, impedir d'avançar a un vehicle, i fig. un afer, etc. contenir, impedir que una cosa vagi més enllà. paralitzar (fig.), impedir el moviment o l'activitat d'una cosa o d'una persona. empatxar. Aquestes dificultats no l'empatxaven de dedicar-se al seu treball professional. destorbar (→). No el destorbis d'anar-hi. prohibir (→) contrastar, cercar d'impedir. L'enemic ens contrastarà el pas. entrebancar (fig.). Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d'aquesta empresa. lligar, impedir d'obrar. Estar lligat per un jurament. lligar les mans (a algú) Ant. Deixar fer. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
omissió del deure d'impedir delictes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
7.
impeditiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a impedir. [...]
|
8.
luddisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle xix per tal d'impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria. [...]
|
9.
entorpir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, torbar, (el progrés, el funcionament d'una cosa). Les lleis proteccionistes entorpeixen el comerç internacional. Amb aquest fred que fa se m'entorpeixen les mans. [...]
|
10.
empantanegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aturar, impedir, l'avançament, la marxa (d'un afer, d'una empresa, etc.), l'actuació (d'algú). Tantes inspeccions no fan altra cosa que empantanegar la producció. Estem empantanegats, sense saber què fer. [...]
|