lluir(->) birbillejar resplendir rutilar mirotejar, fer reflexos. mirallejar. La neu de la congesta miralleja. fulgurar centellejar guspirejar espitllar, resplendir, centellejar. llambrar o llambrejar espurnar o espurnejar llampurnar o llampurnejar llampeguejar Cp. fosforejar Manuel Franques [...]

brillar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brillar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

espurnejar, brillar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brillar. relluir radiar refulgir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. brillar, fer xiulets amb el brill (per caçar ocells). brunziro brumir, produir una espècie de xiulet el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Les bales brunzien a l'entorn nostre. 2 v. tr. cantar, cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Ésser lluminós. brillar. 2 v. tr. mostrar. 3 emblanquinar. 4 (lluir-sepron.) reeixir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

safraner, el qui fa campana, el qui fa una safranada o una curta escapada de casa seva. brillar per la seva absència contumaç pròfug Ant. Present. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, ésser causa que aquest lluï. L'estanyol, alluentat per la llum del sol... Ésser lluent: Lluentejar(intr.) brillar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]