FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fogar, especialment el que hi ha a les cuines de carbó o de llenya instal·lat en un buit practicat en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar accés a l'aire i treure la cendra i un forat dalt on es posa allò que es vol escalfar. Fogar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prendre. Vas en forma de casquet esfèric, del qual hom se serveix principalment per a evaporar líquids. Una càpsula de porcellana, de platí. Casquet de full d'estany amb què es cobreixen la boca i el tap d'una ampolla. Cilindre metàl·lic buit que conté el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què quatre jugadors ocupen els quatre racons d'una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap. En heràld., punt situat als quatre angles del camper. Espai buit dels quatre que deixa sobre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. Model de cartó, de llauna o d'un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, números o dibuixos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o venir al lloc on és per parlar-hi, veure'l, etc. Veure presentar-se (quelcom) sota una determinada manera d'ésser, aspecte, etc. He trobat el safareig buit: qui ha gastat l'aigua? Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. No trobo bé que no vingueu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mitjacanya en buit al llarg d'una columna, d'una pilastra, d'un ornament arquitectònic, etc. Una petxina blanca amb estries blaves. Solc a la superfície d'una cosa. Solc de poca amplada i fondària que serveix d'ornament en una peça de mobiliari o altra construcció en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cada vers. En la seva poesia, Carner emprà molts metres diferents. Unitat de longitud del sistema internacional, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, i equivalent, originàriament, a la deu milionèsima part del quadrant del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
so de campana. Vas de vidre que, posat boca avall, serveix per a resguardar del fred una planta, tapar el formatge o altre aliment, preservar de la pols una figura, un ram de flors, etc. Aparell de laboratori a l'interior del qual es practica el buit mitjançant la màquina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però reunides en espigues evidents. Línia de confluència dels pèls que tenen diferent sentit. Part terminal d'un objecte aprimada perquè encaixi en el buit practicat en un altre objecte. Petita tija de ferro, de fusta, etc., destinada a entrar a encaix en un forat. Peça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat del cos dels vertebrats que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genitourinari. Baix ventre. Mal de ventre. Tenir el ventre buit. anar de ventre [o fer de ventre] Defecar 2. el ventre no admet raons Expressió per a indicar que quan hom està [...]
