1 adj. Compartit per dos o més a la vegada. col·lectiu conjunt. Fer una acció conjunta. mutu solidari, comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament. general universal impersonal mitger, que és comú a dues propietats contigües. 2 públic de tothom 3 ordinari usual [...]

conjunt. Fer una acció conjunta. comú(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ajuntament. batlliuo batllia, districte governat per un batlle. comú. Aquests pasturatges són del comú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vulgar, comú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sovintejat reiterat repetit ésser (una cosa) el nostre pa de cada dia corrent. Aquesta és una opinió corrent entre els entesos. usual, d'ús comú, freqüent. comú, que es troba freqüentment. És opinió comuna entre els teòlegs. endèmic sòlit, que sol esdevenir-se freqüentment. habitual espès. El [...]

els més el més gran nombre la major part el comú, la gran majoria. generalitat. La generalitat dels ciutadans ho condemna. pluralitat. La pluralitat dels vots. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 comú. 2 unit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Contrari al sentit comú, a la raó. irracional il·lògic desenraonat desraonat desassenyat incoherent inconseqüent insensat extravagant no tenir(una cosa) cap ni peus no tenir cap ni centener no tenir solta ni volta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

freqüent, habitual, corrent, comú. corrible, usual, corrent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

universal(->), de tot el món. ecumènic, dit d'un concili general. col·lectiu comú(->) omnímode, que ho abraça o comprèn tot. corrent. L'opinió corrent. genèric(terme didàctic, oposat a específic) Cp. total, global freqüent usual Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]