FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de vital. Força vital, principi de vida. La vitalitat d'un ou. Grau de vigor o de prosperitat de quelcom. Una dona plena de vitalitat. La vitalitat d'un poble. La vitalitat d'un parlar. La vitalitat d'un sufix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés degeneratiu dels elements histològics, especialment de les formacions nervioses, sense cap més causa aparent que l'acabament de llur vitalitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme, o comunitat d'organismes, la presència, absència o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar de vitalitat (alguna part del cos). Castigar (el cos) amb austeritats per domar les passions carnals, els apetits corporals. Molestar fortament, especialment en l'amor propi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una gran vitalitat. És un minyó eixerit i vivaç. El cronista fa una descripció vivaç dels esdeveniments. En bot., que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Planta vivaç. En bot., perenne. [...]