Resultats de la cerca bàsica: 314
|
91.
acostar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a prop. Acosteu les cadires a la taula. Acosta'm el llibre. Acosteu la llenya. Acostem-nos al foc. Aquest color s'acosta molt a tal altre. Se m'acostà un pobre. La nit s'acosta. S'acosta l'hivern. Arrambar el costat (d'una nau) en un moll o en un altre lloc. [...]
|
|
92.
filet de bou amb salsa de vi i moll de l'os
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
93.
estacar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar a una estaca. Fixar, encallar. Encallar-se en un lloc, enfonsar-se en un terreny moll. Quan un carro s'estaca, només el trau un animal molt fort. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. Allí s'han estacat sense poder seguir les diligències del cas. En el [...]
|
|
94.
sorrera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on hi ha sorra, d'on es pot extreure sorra. Vas per a guardar la sorra emprada per a assecar un escrit encara moll de tinta. Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que serveix per a sorrejar. Bassa plena de sorra per a jugar els infants. Al parc [...]
|
|
95.
xuclamel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanc rosaci, poc flairoses, i fruit en baia negra, que es fa als boscos frescals de muntanya (Lonicera nigra). xuclamel xilosti Boix moll. [...]
|
|
96.
tirada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
indret, a fer alguna cosa. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. En aquesta font, sempre hi trobaràs algú o altre: els forasters hi tenen molta tirada. Tanda 4. Una tirada de versos. Tiratge 2. [...]
tirada
|
|
97.
cornera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades, glabres a l'anvers i tomentoses al revers, flors rosades i fruit vermell, propi dels matollars subalpins (Cotoneaster integerrimus). cornera borda Boix moll. cornera tomentosa Arbust de la família de les [...]
|
|
98.
filet mignon amb moll de l'os i reducció de vi de Toro
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
99.
carregador 2 carregadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que carrega. Els carregadors del moll. Amo de la càrrega embarcada. Instrument, dispositiu o instal·lació que serveix per a carregar. Carregador de bateries. Pal que servia per a carregar els sacs d'olives, garrofes, etc., sobre els carros o sobre les haveries. Dispositiu de [...]
|
|
100.
catre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps. Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes. Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arran de les parets del moll. [...]
|
tirada
1 f. [LC] Acció de llançar un projectil, tirar els daus, etc. A la primera tirada, vaig fer doble sis. Tinc dret a quatre tirades.
2 f. [LC] Acció de tirar o traçar una línia, un camí, etc.
3 1 f. [LC] Quantitat d'aigua, de vi, etc., que es beu d'un cop. Em voldríeu donar una tirada d'aigua?
3 2 f. [LC] Fet de beure una tirada d'aigua, de vi, etc.
3 3 [LC] d'una tirada loc. adv. En un sol cop, sense interrupcions. Hi van pujar d'una tirada. Ha escrit vint planes d'una tirada.
4 f. [LC] Llargària d'una peça de roba, d'un camí, etc. D'ací al molí hi ha una bona tirada.
5 f. [LC] Inclinació a anar a un indret, a fer alguna cosa. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. En aquesta font, sempre hi trobaràs algú o altre: els forasters hi tenen molta tirada.
6 f. [LC] Tanda 4. Una tirada de versos.
7 f. [AF] Tiratge 2.