Resultats de la cerca frase exacta: 2.713
|
81.
estirabot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas. Sempre surt amb estirabots. [...]
|
|
82.
prudència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l'acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes. Tenir, usar, prudència. Us aconsello molta prudència. [...]
|
|
83.
desoir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fer cas (d'un prec, d'un consell, d'un advertiment, etc.). [...]
|
|
84.
inexactitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'inexacte, manca d'exactitud. Cas d'inexactitud. Una narració plena d'inexactituds. [...]
|
|
85.
pitof pitofa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embriac 1 1. No facis cas del que diu: no veus que està pitof? [...]
|
|
86.
salvallançadores
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu del teler mecànic per a aturar la llançadora en el cas que salti. [...]
|
|
87.
vocatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anomena o invoca. Nom amb què hom s'adreça directament a una persona o cosa personificada. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s'usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada. Cas vocatiu. [...]
|
|
88.
dissèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas d'homonímia que es produeix quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats. [...]
|
|
89.
nominatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què consta el nom d'una persona. Títol de renda pública nominatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració en forma personal o bé el predicat nominal. Cas nominatiu. [...]
|
|
90.
adversitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'advers. Sort adversa. Lluitar contra l'adversitat. Cas advers, infortuni. Una vida plena d'adversitats. [...]
|
