1 v. intr. mig riure. Ell ho explicava mig rient, però el seu cor sagnava. riallejar, mostrar-se rialler. esclarir-se-li (a algú) la cara 2 m. Acció de somriure. somrís rialletao mitja rialla. Ella, en passar davant d'ell, no li va dir res, però li va fer una rialleta. rictus sardònic, somrís [...]

somriure(m.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. enriallar-se o enriolar-se: agafar ganes de riure. somriure. Ant. Mossegar-se els llavis. Aguantar-se el riure. 2 (riure'spron.) burlar-se. 3 Fer riure: Provocar la hilaritat (o les rialles). 4 m. rialla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]