1.
abstreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular. Aïllar la ment (d'algú) d'alguna cosa. Cuinar és una activitat que m'abstreu dels maldecaps [...]
|
2.
abstreure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.
[...]
|
3.
abstreure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: abstret -a] v tr 1 abstraer. v pron 2 abstraerse, meterse en sí mismo. [...]
|
4.
abstreure [o abstraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aïllar 2 (abstreure'so abstraure'spron.) retreure's entotsolar-se, fugir del tracte de la gent. embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 aïllar 2 (abstreure's o abstraure's pron.) retreure's entotsolar-se, fugir del tracte de la gent. embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
abstraure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. abstreure. [...]
|
6.
abstractivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'abstreure. [...]
|
7.
abstracció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abstreure o d'abstreure's; l'efecte. Maloclusió deguda al descens de les dents per sota del pla d'oclusió normal. [...]
|
8.
embadocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atreure l'atenció (d'algú) fins a abstreure'l de tota altra cosa. Abstreure's en la contemplació d'alguna cosa. S'embadocava contemplant com la claror es fonia. [...]
|
9.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
|
10.
abstret -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sol abstreure's. Està quasi sempre abstreta en les seves aficions. Retret del tracte de la gent. És un home abstret, que no assisteix als actes públics. [...]
|