FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 19 centímetres de llargada, amb el mantell bru, i el pit i l'abdomen blancs (Actitis hypoleucos). xivitona maculada Ocell de la família dels escolopàcids, propi del continent americà (Actitis macularia). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels alàudids, d'uns 15 centímetres de llargada, amb el plomatge terrós a les parts superiors i amb l'abdomen completament blanc (Calandrella brachydactyla). terrerola rogenca Ocell de la família dels alàudids, amb el pit i els flancs finament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestit d'una crosta. Classe d'artròpodes que generalment tenen el cos cobert d'una closca calcària, el cap i el tòrax soldats formant un cefalotòrax i l'abdomen amb anells mòbils, potes disposades les unes per a la prensió i les altres per a la locomoció, i dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte homòpter, d'uns 4 centímetres de llarg, cap gros, ales transparents i abdomen cònic sota el qual tenen els mascles un òrgan amb membranes vibrants amb què produeixen un so estrident i monòton (Cicada plebeja). Crustaci macrur de l'ordre dels decàpodes, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o d'altres gèneres, que té l'abdomen bla i el protegeix allotjant-se dins la closca buida d'un caragol. 3 m. [LC] [ZOI] bernat pudent Insecte heteròpter d'1,5 centímetres de llarg, color verd clar i d'olor acre (Nezara viridula). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Eixamplament que hi ha en un dels extrems de les peces d'un baixant que permet d'encaixar-les les unes amb les altres. Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 20 centímetres de llargada, amb el mantell fosc amb taques clares, pit i abdomen blanquinosos i potes groguenques (Tringa glareola). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
buida i proveïda d'unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi produeixen el filet de la rosca. Conjunt de clau i pany en què la clau només pot girar si encaixa amb la forma d'una peça fixa del pany. Eminència mamil·lar de la cara ventral de l'abdomen de les aranyes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb el dors blau i negre i l'abdomen vermell (Pyrrhula pyrrhula). pinsà carminat Ocell de la família dels fringíl·lids, amb el plomatge del cap, del pit i del carpó de color carmí (Carpodacus erythrinus). pinsà mec Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setembre (Hirundo rustica). oreneta cuablanca Ocell de la família dels hirundínids, de color blau negrós, amb el carpó i l'abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases (Delichon urbica). oreneta cua-rogenca Ocell de la família dels hirundínids, incorporat a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. múscul oblic Múscul de fibres no paral·leles a l'eix de simetria del cos, com ara els de l'abdomen o l'ull. múscul pectoral major Múscul situat a la part anteroposterior del tòrax. múscul pectoral menor Múscul situat sota el pectoral major, que s'insereix en les [...]
