FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortint rectangular col·locat en sèrie amb uns altres d'iguals a guisa de dents per formar un ornament, com el que va sota la cornisa en l'ordre jònic i coríntic o en alguns mobles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer solcs (en alguna cosa), fer o formar ratlles a la manera de solcs. Solcar un camp de través. Les arrugues que li solcaven el rostre. Solcar una nau el mar. Solcar un ocell l'aire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formar un compost. Si hom combina hidrogen i oxigen, obté aigua. Dos o més elements químics, unir-se i formar un compost. L'hidrogen i l'oxigen es combinen i donen aigua. Concertar (mesures) amb vista a obtenir un resultat. Combinar operacions, maniobres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot cetona, emprada per a formar noms de compostos derivats d'una cetona, o que tenen una estructura pseudocetònica, o que contenen en la seva molècula un grup carbonil cetònic. Ex.: cetoxima; cetohexosa; cetoàcid, cetoèster. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió de persones, societats, etc., que tenen un interès comú. Consorci hidràulic. Formar un consorci. Desfer un consorci. Associació d'empreses públiques o bé d'empreses públiques i privades per assolir un objectiu econòmic, tot mantenint llur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l'aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l'acció dels corrents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions. Formar la darrera part (d'alguna cosa). La síl·laba que termina un mot. Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afeccionat a ballar. Era una noia molt balladora. Persona que balla. No ha començat el ball perquè encara no hi ha balladors. Articulació mòbil dels ossos. Os que encaixa en el buit d'un altre per a formar articulació. Balladores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que entra com a part en un tot. Element que entra en una composició. Factor que compon un vector. Element o dispositiu, actiu o passiu, destinat a formar part d'un circuit electrònic. component diazotable Amina aromàtica primària susceptible de diazotació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer (allò que és doble). Formar dos tots (d'un sol tot). Desdoblar una classe massa nombrosa. Desdoblar-se una classe en dos grups. Produir el desdoblament (d'una molècula). Desdoblar-se un sucre en anhídrid carbònic i alcohol. [...]
