FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a terme una oxidació. Combinar (una substància) amb oxigen. Fòsfor oxidat. Llevar hidrogen (a un compost) per l'acció de l'oxigen. Un medi humit o corrosiu, formar òxid o rovell (en el ferro o en un altre metall). El ferro s'oxida fàcilment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recombinar o de recombinar-se; l'efecte. Aparició, en la descendència, de combinacions de caràcters no presents en els progenitors. Unió de nuclis d'hidrogen i d'heli amb electrons per a formar els àtoms corresponents, que tingué lloc en una fase de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de regles que regula l'arranjament dels mots per a formar sintagmes i oracions. Branca de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi acompleixen. En inform., conjunt de regles de codificació correcta d'un llenguatge de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, borat hidratat de sodi i calci, de fórmula NaCaB5O6(OH)6·5H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic, pot formar agregats fibrosos anàlegs a la fibra òptica i és font de bor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mà s'acopà damunt la seva espatlla. Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col. Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metropolità que té sobre els arquebisbes i bisbes d'una regió una supremacia honorífica. Ordre de mamífers d'extremitats llargues i pentadàctiles, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, visió frontal, que tendeixen a formar grups, al qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remolí que és format en una massa de fluid animada d'un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons. vòrtex de cicló Ull de cicló. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat cnidari marí, amb un esquelet calcari roig i arborescent, que pot viure isolat o formar part d'una colònia. coral negre Antipatari . Esquelet calcari comú de certs pòlips que viuen en colònies que afecten generalment una forma arborescent, d'un vermell més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l'exterior i entra a formar part de l [...]
