FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a parlar i escriure amb una gran puresa de llenguatge. Moviment artístic italià derivat del natzarenisme que preconitzava la inspiració religiosa en l'art i la revaloració del Trecento i el Quattrocento italians. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil en parlar o en escriure llatí. La baixa llatinitat. Qualitat de la llengua emprada per qui escriu en llatí. La llatinitat de Ciceró. Qualitat de llatí. La llatinitat d'un mot, d'un gir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe emprat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres. Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final. Melodia sense paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla de les que formen un traçat. Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure o en dibuixar. Part o element d'una lletra que hom escriu sense alçar la ploma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla o conjunt de ratlles que serveixen de guia per a escriure recte. Full de paper amb pautes impreses que es posa a sota el paper on s'escriu. Model, norma. Establir unes pautes de conducta. Pentagrama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quarta part d'un full de paper. Full de paper que és la meitat d'un foli, d'un holandès o de qualsevol full de dimensions semblants. Full solt d'un manuscrit. Full de paper d'escriure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'instar, d'insistir a demanar. Li hem demanat amb viva instància que ens ajudi. Ho feu a instàncies meves. Sol·licitud escrita que segueix cert formulisme. Presentar, enviar, una instància. Fer, escriure, una instància. Impugnació d'una resposta donada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redactar; l'efecte. La redacció d'uns estatuts. Exercici escolar per a aprendre a escriure. Fer una redacció explicant les vacances. Lloc, en una agència o en un mitjà periodístic, on treballa el conjunt dels professionals que elaboren els continguts i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defensa pública d'algú o d'alguna cosa. L'apologia de la llibertat. Fer apologia del delicte. Discurs, escrit, justificatiu en defensa o lloança d'alguna persona o d'alguna cosa. Xenofont va escriure l'Apologia de Sòcrates. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les aràcies, de rizoma gros, anellat i aromàtic, que és emprat en farmàcia i en perfumeria i com a aromatitzant (Acorus calamus). Canya tallada en punxa utilitzada en l'antiguitat per a escriure amb tinta. [...]
