21.
animal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 criatura, tot ésser animal. bèstia, animal irracional. brut, íd. bestiola, animal petit, esp. insecte, cuca. animaló, dit esp. de diferents insectes petits que es posen a les plantes. animàlcul, animal invisible a l'ull nu. animàlia, tota mena d'animals nocius. feristeles, conjunt de [...]
|
22.
braç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
criatura a plec de braç. 4 classe. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
indòcil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
difícil de governar. Una criatura revessa. repropio repropiós, indòcil, rebec. renitent(fig.), que refusa d'obeir. rebel, que refusa l'obediència a una autoritat legítima. Cp. obstinat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
24.
molest
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veïns feien un soroll infernal. emprenyador(fam. vulg.) torracollons(fam. vulg.) turmentadoro turmentós(hiperb.) amoïnadoro amoïnós. Quina criatura més amoïnosa! feixuc. No siguis feixuc: deixa'm dormir. fastijós(≠ fastigós) greujós incòmode apegalós cosó, que es fa apegalós cercant carícies [...]
|
25.
bell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ple de bellesa. bonic(->). Una criatura bonica. admirable magnífic superb o soberg, d'una bellesa que imposa. esplèndido esplendorós esplendent exquisit. Una poesia exquisida. aprimorat, es diu d'una cosa feta molt acuradament i, per això, bella. estupend meravellós fadador [...]
|
26.
gras
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. Que té molt greix. gord. Gallines grosses, capons gords, moltons de past (Eiximenis, citat per Alc.). sacsonut, esp. dit d'una criatura. ufanós, es diu esp. d'una dona jove (Alc.). ple. Una cara plena. boterut. Una dona boteruda. Dits boteruts. obès, molt gras. gotzo, íd. rabassut [...]
|
27.
petit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
colla. pigmeu petarrell, en la frase un nen petarrell, un nen molt petit. El petarrell de la casa, el més petit de la família. S'usa especialment en to afectuós. esquitxó, criatura molt petita per la seva edat. ésser un nap (o un napbuf) ésser una faluga, es diu d'una persona o animal petit i [...]
|
28.
obrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dona feta. jovenejaro fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejaro al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd [...]
1 fer. Fer el bé. Si fas així, acabaràs malament. procedir. Procedir amb mètode. Ell no procedeix correctament. comportar-se captenir-se conduir-se produir-se, obrar en públic de tal o tal manera. portar-se (bé, malament, noblement, etc.) fer la farina blana, portar-se bé forçosament. regir-se. Com ens hem de regir, en aquest cas? fer bondat o fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants. filar (fig.), portar-se bé. viure. Viure com un bon cristià. complir, obrar bé. precipitar-se, obrar precipitadament. descordar-se, obrar sense la deguda contenció. descompassar-se, íd. descompondre's, obrar sense la serenitat o la circumspecció degudes. anar pel camí dret, obrar bé. Ant. Anar fora de camí. tirar al dret (o pel dret), obrar sense consideracions de cap mena. cançonejar, obrar amb indolència, adduint excuses. tifejar, obrar com un tifa. trapellejar, obrar com un trapella. murriejar, obrar com un murri. bergantejar, obrar com un bergant. rufianejar o alcavotejar taülejar, obrar com un taül (mal subjecte) bestiejar ruquejar doctorejar, fer el savi. pagesejar, fer el pagès. ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple. morralejar, obrar com un morral, fer grolleries. beneitejar extravagar, fer coses extravagants. pedantejar, obrar amb pedanteria. fatxendejar pobrejar o pobretejar, fer el pobre, obrar com un pobre, sense ésser-ho. cavallerejar, obrar com un cavaller, noblement, galantment. homenejar, obrar, un noi, com un home gran. donejar, obrar, una nena, com una dona feta. jovenejar o fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejar o al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd., fer coses que hom no hauria de fer. Ant. Deixar d'obrar, de fer, etc. Excusar-se de fer una cosa. 2 Deixar sentir, una cosa, els seus efectes. operar. El medicament ha operat. actuar. Aquest remei no ha actuat. Cp. repercutir: obrar en una cosa ulterior. 3 v. tr. → afaiçonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |