FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
això. És en Pere amb qui volem anar. Combinat amb l'article introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte, de complement directe o de complement de règim. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: soc el qui et penses, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meu propòsit. Un recull de reflexions. Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convergeixen els rajos reflectits o refractats. imatge virtual Imatge que es veu en el punt de convergència de les prolongacions dels rajos lluminosos que arriben a l'ull de l'observador. Representació d'alguna cosa en la ment. Reproducció, en la memòria, de sensacions de la vista, de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
catolicisme, també als sants. Dir una oració. Llibre d'oracions. L'oració del capvespre. Tocar l'oració. A toc d'oració. Elevació de la ment a Déu per exalçar-lo, demanar-li perdó, demanar-li mercès o regraciar-lo. Fer oració. Estar en oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
profundament en la ment d'algú. Les seves idees han calat en una part de la població. Les promeses fetes pels polítics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar ràpidament. Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se la gorra fins a les orelles. Calar la baioneta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pensar; l'efecte. La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament. No saber expressar bé els seus pensaments. El primer pensament que em va venir va ésser... Fer mals pensaments. Quin és el teu pensament: d'anar-hi o de no anar-hi? Havia fet el pensament de [...]
El substantiu menysteniment està ben format a partir del verb menystenir i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o efecte de menystenir o estimar en menys del que val, subestimar. Amb el mateix significat es pot utilitzar el substantiu menyspreament, format a partir del verb menysprear. Per [...]
Ioga que es fonamenta en el control de la pròpia ment, mitjançant l'austeritat, els preceptes ètics i la pràctica de la concentració i la meditació, com a via per a dominar els diferents aspectes físics, psíquics i espirituals de l'individu i assolir un elevat autoconeixement. [...]
; Xàtiva,
etc. En el cas dels adverbis acabats en -ment, conserven l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpidament, típicament.
Cal tenir en compte que els mots que tenen una sola síl·laba (anomenats monosíl·labs) en general no s'accentuen, llevat dels casos [...]
