Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sintagma nominal i indica si aquest sintagma introdueix un element nou en l'univers del discurs o un element conegut i fàcilment recuperable a partir del context. article personal Article que pot precedir els noms propis de persona i que presenta formes derivades d'antigues partícules [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enumeració de noms, adreces o altres indicacions, especialment ordenats. Relació d'assistents. Relació de llocs de treball. Connexió, lligam, que hom percep o imagina entre dues o més coses. Dos conceptes que tenen entre si una estreta relació. Una relació de semblança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cara, des del front fins al morro. Full o conjunt de fulls en què hi ha inserits una sèrie de noms de persones o de coses, d'adreces o d'altres indicacions. Posar a la llista, incloure en la llista, algú o alguna cosa. La llista de carrers. Sèrie continguda en aquests fulls. La [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
La lletra inicial dels noms propis i dels diminutius i variants familiars de persones s'escriu amb majúscula. Per exemple:
Joan Salvat Papasseit
Lluís Companys i Jover
Aida Forns
Cesc (Francesc)
Tina (Cristina)
Els cognoms, les dinasties i els llinatges també s'escriuen amb majúscula inicial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
zonal Nombre que expressa la força dels vents de l'oest a la zona temperada. Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions necessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex onomàstic. Índex de [...]
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.El tractament que el català dona en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formals que es manifesten per mitjà d'afixos flexius, de la concordança amb l'adjectiu o de la referència pronominal. gènere ambigu Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en gènere masculí i femení. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una banda a l'altra. De finestra a finestra hi ha vuit pams. L'indret on és o s'esdevé alguna cosa, especialment amb els noms geogràfics i amb l'article definit. Viure a França. Estar-se a Sarrià. Érem al cafè. Ens vam veure al teatre. Ho trobaràs al primer [...]
