FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té sexe, que és mascle o femella. Que es reprodueix mitjançant la intervenció de dos individus de sexe distint. Espècie sexuada. Propi de les espècies sexuades, s'aplica a un tipus de reproducció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té aculis. En zool., que té fibló. Subordre d'insectes himenòpters, la femella dels quals va ordinàriament armada d'un fibló, que comprèn les abelles, les vespes i les formigues. Individu d'aquest subordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella d'un animal vivípar, formar i desenvolupar (l'embrió) en les seves entranyes fins al moment del part. Formar i desenvolupar (idees, projectes, sentiments, obres). Era un projecte que es gestava des de feia temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aborció. Part abortiu. Nat prematurament, mort en germen, no reeixit, rudimentari. Fetus abortiu. Que pot fer avortar una femella prenys. Medicaments abortius. Que pot fer avortar una malaltia. Tractament abortiu de la febre tifoide. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte de l'ordre dels sifonàpters, semblant a la puça, de cos pla, la femella del qual pon els ous sota la pell dels humans i d'altres mamífers i en xucla la sang, propi de països tropicals (Dermatophilus penetrans). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Femella del colom. Planta de la família de les escrofulariàcies, glauca, de fulles el·líptiques en verticils de tres, i de flors blanques i grogues amb un esperó violaci, que creix com a mala herba dels sembrats a la regió mediterrània (Linaria triphylla). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Caragolar-se de mal de ventre. S'havia caragolat en un racó com un cuc. Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació amb un tornavís. Donar un moviment de rotació (a un caragol o una femella) per tal de fixar l'un amb l'altra, amb l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una femella d'animal ovípar, especialment d'ocell, fer (els ous). La gallina ha post un ou. Les gallines no li ponen. a aquest, totes li ponen A aquest, tot li va bé. Un astre, passar a sota l'horitzó. El sol s'ha post. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia cutània contagiosa, comuna als éssers humans i a diferents animals, produïda per un àcar del gènere Sarcoptes, caracteritzada per unes lesions papulars que causen una forta picor, principalment de nit, situades damunt uns solcs que allotgen la femella de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, que serveix per a fixar l'una a l'altra dues peces de ferro, de fusta, etc., o bé d'eix del moviment d'una peça respecte a l'altra, la qual sol tenir una cabota en un extrem i una rosca en l'altre per rebre una femella o una [...]
