1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-seCp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd [...]

cridar, parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cridar, fatigar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cridar, recordar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cridar, parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cridar, cantar. 2 brogir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esbiegar, cridar, les cabres. belegar begallar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 renyar. 2 (escridassar-sepron.) cridar, parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Fer la crida (en els pobles). cridar(tr.). Hem perdut el gat: el faré cridar. bandir(ant.), cridar algú públicament per mitjà d'un pregó o ban. 2 Fig. divulgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]