FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Company amb qui estem junts, anem sempre plegats, per unes afinitats determinades, pels costums, per la professió, per la convivència, etc. En certs partits polítics, company de militància. Colla 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenguatge propi d'una determinada professió, d'un estament, d'una categoria de persones. L'argot mariner. L'argot dels lladres. Manera de parlar especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d'una llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en pràctica (quelcom après, especulat). Aquestes vacances, he practicat molt l'anglès. Exercir (una professió). Fa anys que practica l'advocacia. Dur a terme (proves o diligències). Complir les pràctiques ordenades per una religió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrada en un territori amb intenció hostil. Entrada en un domini intel·lectual, en una professió, en una activitat artística, etc., que no és el propi, d'una manera ocasional. Un novel·lista que ha fet incursions en l'assaig polític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula de professió de fe de les esglésies cristianes. Part de la missa en què s'expressa la professió de fe. Conjunt de les idees bàsiques d'una secta, d'un partit, d'una escola, etc. El seu credo polític. [...]
