Resultats de la cerca frase exacta: 236

21. presagiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anunciar per algun senyal (un esdeveniment futur). Les violentes manifestacions i protestes presagiaven un enfrontament armat. Aquest vent presagia pluja. [...]
22. futurologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'estudis i de recerques sobre el futur. [...]
23. predir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anunciar (quelcom que ha de succeir) per do profètic, per conjectura. Predir el futur.  [...]
24. numerologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pseudociència que tracta d'explicar misteris i d'efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques. [...]
25. preformacionisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria embriològica segons la qual el germen contindria el futur organisme completament format en totes les parts.  [...]
26. presciència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement que Déu té del que per a l'home és futur. Coneixença de les coses futures. [...]
27. gerundiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Participi futur passiu del verb llatí. La forma laudandus és un gerundiu que significa 'que ha de ser lloat'.  [...]
28. proletaritzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter de proletari (a algú o a alguna cosa). Esdevenir proletari. El futur de la classe mitjana era proletaritzar-se. [...]
29. sortilegi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprament d'un poder atribuït a un pacte amb els mals esperits. Endevinació del futur mitjançant la sort o les arts màgiques. [...]
30. Verb. Futur i formes de subjuntiu  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
1. Identificació de la qüestió La llengua castellana utilitza el temps de futur per indicar obligació. En català, com en la majoria de les llengües romàniques, és preferible adoptar el punt de vista que la llei és vigent en el moment que es llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur [...]
Pàgines  3 / 24 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>