FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que supleix una deficiència. Relatiu o pertanyent a la supleció. Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dues tauletes amb imatges pintades, en baix relleu, etc., unides amb frontisses, que es poden obrir i tancar com un llibre. Tauletes on s'inscrivien els noms dels cònsols i dels principals magistrats, i en l'Església primitiva, els noms dels bisbes, dels benefactors, dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De manera que cada cosa d'una sèrie concerneix una cosa d'una altra sèrie o s'hi correspon. Els femenins dels noms porc, cavall i ase són respectivament truja, egua i somera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia. Primer dia de cada mes segons el calendari romà antic. calendes gregues Temps que no vindrà mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'tot', especialment usat amb noms de pobles, de societats, etc., per a designar la unió o el lligam entre els pobles, les societats, etc., constituents. Ex.: pangermanisme, paneslavisme, panhel·lenisme, panislamisme, pancatalanisme. [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:
Bausen (o Bausén, en català)
Bossòst (o Bossost)
Canejan
Mi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot cetona, emprada per a formar noms de compostos derivats d'una cetona, o que tenen una estructura pseudocetònica, o que contenen en la seva molècula un grup carbonil cetònic. Ex.: cetoxima; cetohexosa; cetoàcid, cetoèster. [...]
