1 1 adj. [LC] Que sofreix l'acció d'algú o d'alguna cosa. Passius espectadors. 1 2 adj. [LC] Que suporta, endura, quelcom sense oposar resistència. Obediència passiva. 1 3 adj. [LC] No actiu, que deixa obrar els altres sense ell fer res. Estudiants passius. 2 1 adj. [FL] En gram., que té un subjecte gramatical que designa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. Forma verbal passiva. Oració passiva. Construcció passiva. 2 2 f. [FL] Veu passiva. 2 3 f. [FL] passiva pronominal [o passiva reflexa] Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es o se i el verb en veu activa. 3 1 m. [ECT] En com., import total del que deu alguna persona o alguna empresa. 3 2 [ECT] passiu exigible Passiu constituït per les obligacions de tipus pecuniari que té una empresa en un moment determinat, com ara crèdits bancaris, proveïdors, etc., que han d'ésser rescindides en un termini establert. 3 3 m. [ECT] Conjunt de comptes que expressen com s'ha finançat l'actiu. El passiu es compon de recursos propis i recursos aliens. 4 adj. [QU] En quím., que ha esdevingut inactiu, inert, resistent a l'acció dels agents corrosius i dels àcids. Metall passiu. 5 adj. [EE] [EL] Que no és capaç d'aportar energia al circuit on està connectat. Dispositiu passiu.
