1.
atender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 [tener en cuenta] atendre. Atendiendo a sus indicaciones, atenent les vostres indicacions. 2 [en una tienda] atendre, servir. ¿Le atienden?, us atenen?, us serveixen?3 atendre. Atiende a los invitados, atén els convidats. 4 assegurar. Atender al servicio [...]
|
2.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació. 4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no!5 ¡eso sí que no! fam això sí que no. 6 estar en que no tenir un no continu, dir que no a tot. 7 ¿no? oi?, fa?, no?8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando [...]
|
3.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
entrar en razón fer posar (o venir) a la raó, fer fer la raó. 20 hacer perder la razón fer perdre el seny (o la raó). 21 meter en razón fer posar (o venir) a la raó. 22 no atender a razones [alguien] no entendre's de raons, no escoltar raons. 23 perder la razón perdre el seny (o la raó). 24 ponerse en la [...]
|
4.
elementarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 amer [no atender] distreure's. 2 [pasmarse] quedar-se parat. [...]
|
5.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vespre (o a la nit). 8 [fecha] [generalment no es tradueix], el [en alguns casos]. ¿A cuántos estamos? —A once de septiembre, quin dia és avui? —L'onze de setembre. Madrid, a 3 de junio, Madrid, 3 de juny. Al día siguiente, l'endemà. A la mañana siguiente, l'endemà al matí. 9 [tiempo pasado [...]
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa] a cal. Voy al dentista, me'n vaig a cal dentista. 5 [lugar, distancia] a. Está a 20 kilómetros de aquí, és a 20 quilòmetres d'aquí. 6 [lugar, situación] a [al, als]. Al lado de, al costat de. A orillas del mar, a la vora de la mar. 7 [tiempo] a [al, als]. A las ocho, a les vuit. A la noche, al vespre (o a la nit). 8 [fecha] [generalment no es tradueix], el [en alguns casos]. ¿A cuántos estamos? —A once de septiembre, quin dia és avui? —L'onze de setembre. Madrid, a 3 de junio, Madrid, 3 de juny. Al día siguiente, l'endemà. A la mañana siguiente, l'endemà al matí. 9 [tiempo pasado] al cap de. A los pocos días, al cap de pocs dies. Al año de esto, al cap d'un any d'això. 10 [manera] a. A la americana, a l'americana. A pie, a caballo, a peu, a cavall. A oscuras, a les fosques. 11 per. A la fuerza, per força. 12 [instrumento] a, amb. Escribir a lápiz, escriure a (o amb) llapis. Moler a palos, baldar a garrotades. 13 [proporción, precio] a [al, als]. Al seis por ciento, al sis per cent. A 50 km por hora, a 50 km per hora. A 10 euros el kilo, a 10 euros el quilo. 14 [hipótesis] si. A no ser esto así, si això no fos així. 15 [complemento indirecto] a [al, als]. Díselo a tu padre, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los otros, estimeu-vos els uns als altres. 19 a [per a evitar l'amfibologia]. Persigue el gato a la rata, empaita el gat a la rata (o el gat empaita la rata). 20 [complemento de nombre] a [davant d'un nom de persona o de cosa personificada]. Amor a los padres, amor als pares. Amor a la verdad, amor a la veritat. 21 de [davant d'un objecte]. Olor a rosa, olor de rosa. Miedo al lobo, por del llop. 22 [régimen de ciertos verbos] a. Voy a verle, me'n vaig a veure'l. 23 a (o de) [després de començar]. Empieza a ir mal, comença d'anar malament. 24 al [con infinitivo] en. Al verle, en veure'l. Al salir el sol, en sortir el sol. 25 a por a comprar, a cercar, a buscar. Ir a por pan, anar a comprar pa. 26 a que que. Acostúmbralo a que venga todos los días, acostuma'l que vingui cada dia. 27 ¡a que...! [convencimiento ante una duda] què t'hi jugues que...!, què hi va que...! ¡A que llueve esta tarde!, què t'hi jugues que plourà aquesta tarda! 28 ¡a que sí! què t'hi jugues! 29 ¡a que no...! [desafío] vejam si...!, et desafio que no...! ¡A que no se lo dices!, vejam si li ho dius! 30 ¿a qué viene? (o ¿a qué?) què vol (o volen) dir...?, què significa...? ¿A qué tantas protestas de amistad?, què volen dir tantes protestes d'amistat? |
6.
a 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 a. Palabra que empieza por a, mot que comença amb una a. Aes en bastardilla, as cursives. 2 a por a y b por b fil per randa, amb tots els ets i uts. [...]
|
7.
aportar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 p fr mar [tocar tierra] abordar. 2 fig [llegar] arribar a port (o a bon port). 3 fig deixar-se caure, presentar-se pron, comparèixer. Hace tiempo que no aporta por aquí, fa temps que no es deixa caure per aquí. 4 ir a aportar anar a parar (o a raure). v tr 5 [bienes] aportar. 6 fig [...]
|
8.
a desmano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv 1 fora de camí, en un lloc desavinent. 2 me pilla a desmano no em ve de pas, ho tinc molt lluny, m'és desavinent. [...]
|
9.
escuchar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 escoltar. Escucha a tu padre, escolta el teu pare. Escuchar música, escoltar música. 2 [atender un consejo, aviso, etc] escoltar. 3 estar escuchando [radio, teléfono, etc] estar a les escoltes. v pron 4 escoltar-se. Siempre habla escuchándose, sempre parla escoltant-se. [...]
|
10.
atendido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de atender] 2 [un invitado, un cliente] atès -esa. 3 [cuidado] tractat -ada, cuidat -ada, gomboldat -ada. Unos niños bien atendidos, uns infants ben tractats. [...]
|