1.
lloctinent lloctinenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
|
2.
lloctinent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 lugarteniente. 2 lloctinent reial (o general) hist lugarteniente real (o general). [...]
|
3.
lloctinent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
suplent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
portantveus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloctinent, lloctinenta . El portantveus de la Diputació del General. [...]
|
5.
lloctinència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de lloctinent. [...]
|
6.
reformador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reforma. Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei. [...]
|
7.
vescomte vescomtessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, té una categoria inferior al comte i superior al baró. Antigament, títol senyorial donat al lloctinent d'un comte. Muller del vescomte. [...]
|
8.
virrei virreina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]
virrei virreina
|
9.
lugarteniente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f lloctinent -a. [...]
|
10.
representant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 agent, ambaixador. lloctinent portaveu(ant. portantveus) vicari. Els papes s'atribueixen el títol de vicaris de Crist. Cp. apoderat, procurador, mandatari 2 (En política) diputat, representant d'un grup polític al parlament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|