1 adj. experimentat, hàbil. 2 m. i f. El qui té un càrrec o professió basat en la seva experiència. pèrito perit estimador pràctic. El pràctic del port de Barcelona. tècnic, el qui té pràctica especial d'un art o ofici. especialista jutge. Ésser bon jutge en matèria d'art. estrateg, expert en [...]

(m. i f.) expert, militar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ancià, vell en un càrrec i major en autoritat. Cp. expert, experimentat, aguerrit Ant. Debutant. Novici. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

expert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

expert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

expert. tècnic, el qui té coneixements i pràctica especial d'un art o d'un ofici. tecnòcrata(neol.), especialista en política. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. (Oposat a teòric o especulatiu) empíric. Mètode empíric. pragmàtic, que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques. positiu 2 còmode utilitari 3 (Dit d'una persona) hàbil(->) expert experimentat versat esversat(Cp. la frase tenir esversada una [...]

equips o les federacions formats per amateurs. diletant, que conrea un art o una ciència no per professió. Cp. expert, entès. És un entès en equitació. Ant. Professional. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

'aconseguir o d'executar alguna cosa. expert, que té una habilitat adquirida per la pràctica. industriós. És un home molt industriós. deseixit, que sap deseixir-se d'allò que emprèn i sortir-se de les dificultats en què es troba. eixerit, que sap manegar-se hàbilment. destre, hàbil en qualsevol [...]

entès(->) expert(->) conegut(->) 3 (Parlant de l'estil literari): senzillo simple planer col·loquial. Llenguatge col·loquial. 4 m. i f. parent. 5 m. i f. criat. 6 m. Eclesiàstic al servei personal del bisbe. patge prelat domèstic(del papa) Manuel [...]