Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esperit

m
1 [hàlit] espíritu.
2 [ésser incorpori] espíritu.
3 [ànima] espíritu.
4 [ànim, impuls] ánimo, espíritu. No tinc esperit per a fer això, no tengo ánimo para hacer esto. Esperit de rebel·lió, espíritu de rebelión.
5 [pensaments] espíritu. L'esperit de l'Església, el espíritu de la Iglesia.
6 gram [signe grec] espíritu.
7 avivar (o despertar, o obrir) els esperits [recuperar] hacer volver en sí.
8 en esperit [espiritualment] en espíritu.
9 esperit afí espíritu afín, alma gemela.
10 esperit angèlic (o celestial) [àngel] espíritu angélico (o celestial).
11 esperit de contradicció espíritu de contradicción.
12 esperit de cos espíritu de cuerpo.
13 esperit de fusta (o de llenya, o de cremar) quím alcohol metílico.
14 esperit de vi [alcohol etílic] alcohol [etílico], espíritu de vino.
15 esperit infernal (o maligne) [diable] espíritu maligno.
16 Esperit Sant crist Espíritu Santo.
17 exhalar l'esperit [morir] exhalar el espíritu.
18 perdre els esperits [desmaiar-se] perder el sentido (o el conocimiento), desmayarse, desvanecerse.
19 tenir esperit de contradicció tener espíritu de contradicción.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions