FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada d'una certa consistència que hom fa diàriament a hores fixades, com són l'esmorzar, el dinar o el sopar. Fer dos àpats el dia. No bec mai vi fora d'àpat. Menjar alguna cosa entre àpat i àpat. Esmorzar, dinar o sopar per a celebrar una festa, un aplec, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar, disposar. Aparellar el sopar. Posar l'aparell, els guarniments, (a una haveria). El pagès havia aparellat el mul. Posar l'aparell (a una nau). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seqüela, ròssec. Això és encara una deixalla de la revolució. Persona que no val per a res. La pobresa l'havia convertit en una deixalla. Deixes . Recollir les deixalles del sopar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparellar2 1. Adobar 2 1. Farem apariar el rellotge. Preparar 1 1. Va agafar palla i es va apariar un jaç. Quan va arribar la Maria, en Joan apariava el sopar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local nocturn on es representen espectacles musicals i de revista mentre el públic pot prendre begudes. Després de sopar van anar a un cabaret i s'hi van estar fins a la matinada. [...]