1 adj. manifest, comú. Cp. comunal: que és del comú o municipi. Nacional. 2 m. Esp. els qui assisteixen a un espectacle. el respectable(iròn.) els assistents assistència. L'assistència es mostrà molt indulgent. concurrència. El film espanyol no agradà a la concurrència. els espectadors la ga [...]

pamflet pasquí(afixat en un lloc públic) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

propi particular(per oposició a general) privat(per oposició a públic) personal Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 parroquià(d'una botiga o d'un establiment públic) Ant. Passavolant. 2 Fer-se client: Aparroquiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

casa pública(≠ edifici públic) casa de tolerància casa de barrets (fam.) casa de maturrangues casa de prostitució casa de putes prostíbul Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pasquí, escrit anònim que s'afixa en un lloc públic, amb manifestacions satíriques contra el govern, contra un personatge, etc. Cp. pseudònim Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

urinari, esp. públic. pixador(vulg.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. autèntic, garantit per un acte oficial. solemne, acompanyat de formalitats que li donen una importància oficial. Jurament solemne. Professió solemne (monàstica, feta en públic). semioficial Cp. oficiós: que prové d'una font oficial, però amb caràcter privat, públic. Una escriptura pública [...]

1 adj. particular. personal. Això és per al meu ús personal. íntim, molt privat. La vida íntima de X. inoficial, que no depèn del seu ofici públic. Ant. Comú. Oficial. Públic. 2 m. favorit. 3 faltat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

funcionari, empleat públic. oficinista(d'una oficina) soldader, el qui està a sou al servei d'algú. dependent(->), empleat de comerç buròcrata, empleat públic, que treballa en un despatx. home. A la botiga hi despatxen deu homes. pixatinters(fam.), empleat d'escriptori [...]