Resultats de la cerca bàsica: 674

151. el 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tona. En registres informals, s'anteposa als noms propis d'home. El Pere i l'Ernest. L'Àngel Guimerà. L'Aguiló. el qui V. qui. el que V. que1. [...]
152. mitjà 2 -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d'aquest estiu ha estat de 25 °C. El preu mitjà dels pisos de lloguer ha baixat. Que té el punt d'articulació entre la part posterior i l'anterior de la cavitat bucal. Que s'articula amb una posició de la [...]
153. realisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a guiar-se més per consideracions pràctiques que per ideals. Doctrina filosòfica que admet que els universals tenen alguna forma de realitat, independent dels conceptes i dels noms. Doctrina filosòfica que afirma l'existència de substàncies materials [...]
154. Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc catalans o catalanitzats
Font Fitxes de l'Optimot
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges. També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
155. qualitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que, posseït per alguna cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria. Atribut o propietat dels que distingeixen les coses. Els mots blavor i grogor són noms abstractes que expressen qualitats. Les bones [...]
156. marge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades. Vora d'arbres que hi ha prop del corrent d'un riu. Espai blanc que es deixa tot al volt d'una pàgina escrita o impresa, especialment a la dreta i a l'esquerra. Anotar al marge d'una acta els noms dels assistents [...]
157. Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Tecnologies de la informació i la comunicació
Corporació privada, sense ànim de lucre, creada el 1998 i responsable de l'assignació d'adreces IP i d'altres paràmetres de protocols i de la gestió del sistema d'assignació de noms de dominis. Va substituir la IANA. [...]
158. Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Economia. Empresa
Corporació privada, sense ànim de lucre, creada el 1998, responsable de l'assignació d'adreces IP i d'altres paràmetres de protocols i de la gestió del sistema d'assignació de dominis. [...]
159. 'amb majúscula' o 'en majúscula'? / 'amb minúscula' o 'en minúscula'?
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple: Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula. Els noms de càrrecs van amb/en minúscula. Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
160. article
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sintagma nominal i indica si aquest sintagma introdueix un element nou en l'univers del discurs o un element conegut i fàcilment recuperable a partir del context. article personal Article que pot precedir els noms propis de persona i que presenta formes derivades d'antigues partícules [...]
Pàgines  16 / 68 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>