FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar a una estaca. Fixar, encallar. Encallar-se en un lloc, enfonsar-se en un terreny moll. Quan un carro s'estaca, només el trau un animal molt fort. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. Allí s'han estacat sense poder seguir les diligències del cas. En el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció i efecte de situar. Manera d'estar quelcom situat. La bella situació del castell al cim d'un turó. Posició amb relació a determinades circumstàncies. Trobar-se algú en una situació crítica, perillosa. L'actual situació política. Estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, venir-se a posar entre cames (d'algú) impedint-li o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants: tots hi ensopeguen. Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d'aquesta empresa. Algú, topar, trobar-se amb quelcom que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateix punt. Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l'una l'altra. Els dos camins s'encreuen a can Gomis. Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari. El Talgo de París i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser, de trobar-se, absent. El trasbalsa l'absència del pare embarcat. Temps que hom és absent. Durant l'absència de l'alcalde, el substituirà el primer tinent. Pèrdua fugaç de la consciència, especialment en l'epilèpsia menor. Falta 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a trobar-se en un punt amb altres. Forces concurrents. Línies concurrents. Persona que concorre en un lloc, assistent. Finit l'acte, els concurrents s'aixecaren. Que coopera amb altres a un mateix efecte. Causa concurrent. Persona que pretén amb altres una mateixa cosa. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar d'un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran. Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat. Alguna cosa, venir a afectar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escasses. Hi havia un centenar escàs de persones. Insuficientment proveït d'alguna cosa. Anar escàs de diner. Anar escàs de menjar. Ésser escàs de paraules. Ésser escàs d'enteniment. Trobar-se escàs de mitjans. Gasiu. Era molt ric, però era molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ningú no es va adonar de la seva presència. Fou conduït a la presència del jutge. Ho jurà en presència de tots. L'aigua acidulada, en presència del zinc, desprèn hidrogen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diverses persones, trobar-se en un mateix lloc i temps. Una gran gentada concorregué a les festes del parc. Coincidir o convergir en un mateix punt de l'espai. Dues línies que concorren en un punt. Esdevenir-se alhora. Ha explicat les condicions que han de concórrer perquè s [...]
