FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a acabar amb aquella falsa amistat per sempre més. Tenia una malaltia que acabaria amb la seva vida en poques setmanes. Trobar-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Va acabar cansat i tip d'esperar-lo. Quan parla, s'enfarfolla i acaba que no l'entén [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plujós, etc. aixecar-se vent Començar a fer vent. aixecar el cap Sortir de la pobresa o la desgràcia. aixecar el cap Recobrar l'ànim el qui estava abatut. aixecar el cap Trobar-se millor un malalt. aixecar el colze Beure begudes alcohòliques en gran quantitat. aixecar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició de, denota la necessitat lògica que s'acompleixi l'acció expressada per aquell infinitiu. Aquestes dues rectes, essent l'una perpendicular i l'altra obliqua a una mateixa recta, han de trobar-se. haver-hi [usat en tercera persona del singular i sense concordança de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'ésser, de trobar-se, en un moment donat, algú o alguna cosa. El seu estat de salut. L'estat d'inquietud en què es troba. Estat de deliri. Estat hipnòtic. Estar en estat de pecat. Estar, algú, en estat de fer alguna cosa. Estar una cosa en bon estat, en mal estat. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comprens tu? —Jo no hi caic. M'ha saludat un jove pel carrer i no caic en qui pot ser. Esdevenir fortuïtament, per atzar. Li ha caigut el segon premi a la rifa. La conversa ha caigut sobre els perills de la seva professió. Ensopegar-se a esdevenir en tal temps, a trobar-se en tal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, trobar-se en curs de fer l'acció indicada per aquell gerundi. Van treballant. Anar depurant el català. El malalt es va posant bé d'un dia a l'altre. Convenir a un fi determinat, a una destinació, a un gust. Aquestes botes em van amples. Aquest càrrec li va ample, és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o cara de mal conhort] Cara que revela un pesar, un geni malenconiós. cara de malícia [o cara de nyau-nyau] Cara d'hipòcrita, de traïdor. cara de pasqua Cara de satisfacció. cara de pocs amics Cara de jutge. cara de pomes agres Cara de no trobar-se gens bé, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cura. Caure alguna cosa a les mans d'algú, en bones mans. Posar, deixar, un afer a les mans d'algú. L'afer és en mans del jutge. caure a les mans d'algú [o caure en mans d'algú, o caure sota la mà d'algú] Trobar-se tot d'un cop en poder seu. fer a mans Lliurar 1 [...]
