FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar cap al fons. Enfonsar un vaixell. Anar cap al fons. La nau s'enfonsà davant Montgat. Fer penetrar profundament dins una cosa, pitjar cap a l'interior. Enfonsar una estaca a la sorra. Enfonsar el ganivet al pit d'algú. Enfonsar l'espasa fins al puny. D'una garrotada li vaig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar fent clot. Del cop li enclotà l'elm dins el cap. Convé que el llit sigui dur i no s'encloti. Enfonsar dins un clot. L'aigua s'enclota en un terreny sinuós. Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s'hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enfonsar o d'enfonsar-se; l'efecte. Moviment de descens d'una massa rocosa respecte al seu nivell anterior o al de les masses circumdants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una vara a l'extrem de la qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar en un abisme. Un vent que sembla que vulgui abismar la nau. La nau s'abismà en la mar. S'abisma en la contemplació del cel. Anihilar . Abismaren la ciutat i destruïren el país. [...]