FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Redempció personal. Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. Pagès de remença. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No responsable, a qui hom no pot exigir responsabilitat. Que obra a la lleugera, sense tenir en compte que és responsable dels seus actes. No sé si és una irresponsable o una inepta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retractar o de retractar-se. La retractació dels seus errors. Exigir una retractació. Acte pel qual algú es desdiu per escrit o verbalment d'alguna cosa que abans havia afirmat o sostingut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte mitjançant el qual cada part o només una d'elles adquireix el dret a exigir de l'altra que es posi en vigor en un moment posterior el contracte definitiu ara promès o projectat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, retirar formalment (allò que ha dit o ha escrit). Vaig exigir que retractés les paraules que acabava de dir. Retractar algú els seus errors. Retractar-se algú d'allò que havia dit. Retreure 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix molt, que és molt estricte. Els examinadors són molt exigents. Que té l'habitud d'exigir molt dels altres, que demana moltes atencions. Quina criatura tan exigent: sempre s'ha d'estar per ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, exigir (una cosa a què té dret). Reclamar el preu del seu treball. Reclamar la seva part d'herència. Algú, exigir la presència (d'algú altre) en un lloc. He d'anar-me'n, em reclamen a la feina. Demanar insistentment. El seu estat reclama remeis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moral, els interessos o la manera de viure d'aquest. Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet d'exigir el compliment de les obligacions i que es manifesta essencialment en l'execució de sentències i en les funcions [...]
