FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'enutjós, desagradable, perillós, etc.). El temps amenaça pluja. Aquests llampecs amenacen tempesta. Aquesta casa amenaça ruïna. Aquest matí amenaçava pluja, amenaçava de ploure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'humit, estat d'allò que és humit. La humitat de la terra després de ploure. És una planta que vol la humitat. Hi ha molta humitat, en aquesta cambra. Fa humitat. La humitat de l'aire. El grau d'humitat de l'aire. Raó entre la quantitat de vapor d'aigua que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. com..., així... V. com¹. així com Marcant l'oposició. Així com ahir va ploure, avui farà bon dia. així com I també. Van venir els Valldaura, els Roca així com els Bassó. així doncs Així 2. També hi va venir el teu germà? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cullis encara, aquestes prunes: espera que siguin més madures. Mai no ve a l'hora convinguda: li agrada fer-se esperar. No sortim, encara; esperem que pari de ploure. Espero veure'l per dir-li-ho. Si esperes més, serà massa tard. Espera un moment: ara vinc. Espereu-vos a l'escala [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una limitació temporal màxima. Procureu tornar al més tard a les deu. En una hora molt avançada. Ja és tard: són les dotze. Ja era tard de la nit. és tard i vol ploure Expressió emprada per a incitar algú a moure's, a obrar, a desplegar activitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquest vespre. Quan hi tornarem a anar? Quan hi tornarem? Alguna cosa, esdevenir-se de nou. Ja li ha tornat la febre. Ja torna a ploure, a tronar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més. tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa. que torna, que gira [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sinó generar angoixa. No puc menys d'admirar la seva astúcia. No podia menys que recordar l'heroica gesta. Davant d'infinitiu, ésser possible que sigui o s'esdevingui allò que indica aquell infinitiu. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure. Aquesta casa [...]
