101.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer [...]
|
102.
obrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dona feta. jovenejaro fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejaro al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd [...]
|
103.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. |
104.
palabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
paraules. 6 a la primera palabra a la primera paraula. 7 a palabras necias oídos sordos brams d'ase no arriben al cel, ves dient, jo com si sentís ploure. 8 bajo la palabra de alguien sota la meva (o teva, etc) paraula. 9 cogerle a uno la palabra agafar algú pel mot. 10 comerse las palabras fig [hablar mal [...]
|
105.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a llover, posar-se a ploure. 50 ponerse a bien [con alguien] congraciar-se. 51 ponerse a mal posar-se de punta. 52 ponerse a servir posar-se a servir. 53 ponerse delante (o por delante) posar-se al davant. 54 ponerse en contra fer (o portar) la contra. [...]
|
106.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiuo superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament(en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler [...]
|
107.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada más [simplemente, solo] només, solament. Tengo nada más cien euros, només tinc cent euros. 28 nada más [apenas] a penes, tan bon punt. Nada más salir, empezó a llover, a penes vam sortir, començà de ploure. 29 nada más y nada menos que ni més ni menys. Le han dado nada más y nada menos que el [...]
|
108.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
concert. 52 malgastar el tiempo perdre el temps. 53 mal tiempo mal temps. 54 matar el tiempo fig i fam matar el temps (o les hores). 55 meterse el tiempo en agua fig i fam [llover] ploure a bots i barrals (o a semalades). 56 no hay tiempo que perder no hi ha temps a perdre. 57 pasar el tiempo passar el [...]
|
109.
bien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
personas, hi caben ben bé cinc mil persones. 74 ¡muy bien! molt bé!75 no bien així que, tot seguit que, a penes. No bien salió de casa empezó a llover, tot seguit que sortí de casa començà a ploure. 76 no estar bien [una cosa] no estar bé. 77 no estar bien [ser inconveniente socialmente] no ésser bo, no [...]
|
110.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
es dona gaire, de ploure i fer sol alhora. seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc). complir-se. S'ha complert la teva predicció. sorgir, esdevenir-se sobtosament. brollar, íd. caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un [...]
|